Tot i que situa lluny del conjunt del "Camí dels Horts" este Hort de les Palmes. Este hort, actualment de titularitat municipal, a més del seu interés com a patrimoni arquitectònic vinculat al món de la producció agrícola, també és peça clau de la història del nostre país donat que, durant la Guerra Civil, fou seu de la Residència de Senyoretes organitzada pel govern de la República un fet que es recorda amb un monòlit a la porta de l'Hort.

Façana

Motor de les Palmes

Es tracta de l'hort més septentrional, ja que se situa junt al barranc de Torrent en la partida de les Palmes. El camí d'accés s'emmarca per dues fileres de palmeres que centren la perspectiva cap a la casa situada al fons.
Dins el conjunt de l'explotació, l'edifici s'ubica a un racó de la parcel·la (7 20 .850-4.368.300), motiu pel qual podem pensar
que ens trobem davant un dels horts més antics. Cronològicament podem situar-lo cap a la primera meitat del segle XIX,
tot i que en anys successius experimentaria una sèrie de reformes.
El nucli de l'edifici està format per dos cossos de dues crugies paralleles a la façana, un d'ells destinat a la vivenda dels propietaris, mentre que el d'una sola planta és el destinat a la vivenda dels estatgers. En la part posterior hi ha un pati
delimitat per una tanca de maçoneria on s'adossa un cos d'una crugia que vessa les aigües cap a l'interior on es localitzava l'estable . Es tracta del mateix esquema compositiu que podem observar a l'Alqueria de Moret, situada a l'horta de Picanya .
La façana del cos de la vivenda dels amos es caracteritza per la simetria en la disposició de tots els elements. Aquesta s'emmarca per dues torres, tot seguint el model compositiu del Mas del Ràfol, situat al terme de Torrent. Però com ocorre en
aquest edifici , no es tracta d'unes torres pròpiament dites, sinó que en e l cas de l'hort que ens ocupa , la de la dreta està
formada per l'ampit que amaga la teulada, mentre que la segona abarca en profunditat les dues crugies i té la coberta
plana, presentant-se com una tipologia no consolidada de torre mirador, tal i com la veurem als següents horts, ja que
s 'adosa una escala exterior que, partint des del pati interior, puja amb diversos trams de volta de rajola i passa recolzada
sobre la teulada fins arribar a la torre . Els cantons de l'ampit d'aquestes torres es rematen amb boles herrerianes
i amb pinacles de tradició barroca.
La porta d'accés d'arc de mig punt se situa centrada en la façana i al voltant d'aquest eix es distribueixen de manera simètrica les diferents obertures tant a la planta baixa com en el primer pis. Damunt dels tres balcons trobem sengles
obertures de reduïda grandària que serveixen per donar ventilació a la cambra, espai relacionat amb la cria del cuc de seda.
Les reixes són de ferro forjat, tot i que els tornapuntes dels balcons semblen afegits posteriorment en substitució d'altres
més antics.
A més d 'aquesta façana principal, situada carasol eixint, tenim la façana de mig dia que s'orienta de cara al camí d'accés
principal , emmarcat per dues fileres de palmeres. En aquesta façana, als murs del pis inferior i del cos retranquejat que s'adossa al costat, s'obrin unes arcades, donant lloc a un pòrtic. Per tant podem pensar en una reestructuració posterior
per tal d'atorgar a aquesta façana un caràcter representatiu, ja que és la que el visitant es troba en primer lloc, encara
que manca de funció com a tal, ja que la porta principal d'accés es localitza ca ra soleixint. La localització d'un reduït jardí davant d'aquesta façana contribueix també a reforçar aquest caràcter significatiu que se'l vol atorgar.
Els forjats dels sostres segueixen les solucions plantejades per l'arquitectura popular, articulant-se en base a biguetes de
fusta que suporten uns revoltons de rajola. D'altra banda, els forjats de les cobertes es plantegen seguint el sistema de
biguet es de fusta que sustenten el característic entabacat de rajola, i els faldons es cobreixen amb teula àrab.
Aquest hort mai no ha disposat de motor propi, ja que antigament va ser propietat de la família Giner, i l'aigua necessària
per al reg dels tarongers procedia del motor de la seua titularitat situat al poble de Picanya (actualment Junt al Mercat Municipal).

 LOCALITACIÓ: AV. BLASCO IBÁÑEZ, PICANYA.